No soc llepafils, soc selecte

Anem a parlar dels problemes reals de la gent. En aquest país hi ha una majoria silenciosa que pateix una discriminació no pel seu sexe, ni per la seva religió, ni per ser d’un lloc o d’un altre… En aquest país hi ha molta gent que pateix pel sol fet de ser un llepafils.

Tal i com ho heu sentit: la societat discrimina a tots aquells que no ens agraden coses per menjar.

Quantes vegades al llarg de la vida quan confesses que no t’agraden les olives o la xocolata automàticament sents la resposta de: En serio? Però si això agrada a tothom!

Doncs escolti individu, no agrada a tothom! Que no nos enganyen!

Anar al restaurant

Però si hi ha un moment temut per un llepafils és anar a un restaurant… només de veure el cambrer amb la carta ja et ve aquella suor freda on el teu cap comença a fer llistes de coses que no t’agraden per ordenar-les de manera que la cosa que menys et desagradi quedi a dalt de tot, per veure si així aconsegueixes menjar quelcom que no sigui el pa que et posen per sucar.

Quan per fi trobes alguna cosa que t’agrada sempre t’has de sentir el graciós de torn que et diu: ja posats perquè no et demanes el menú infantil?

Doncs perquè  tinc més de 12 anys! I la gent d’aquest fantàstic restaurant on m’has portat, han decidit que a partir dels 12 ja no et poden agradar els macarrons i el tall arrebossat.

Menú llepafils

A tall de reflexió:  Veient els nens d’avui en dia que quan poden escollir menú trien sushi i coses veganes, potser haurien de començar a abolir el menú infantil i canviar-li el nom pel menú dels llepafils amb macarrons, patates fregides i tall arrebossat. Però aquest no és el tema que ens ocupa ara mateix.

Però, i quan no hi ha absolutament res que t’agradi perquè tot porta més de 2 ingredients que no son del teu gust? Llavors comença el teu moment d’indecisió profunda on la ment intenta decidir si demana que treguin allò del plat: perdona, em pots treure la ceba, el tomàquet, les olives i les 300 merdes que afegeixes a una amanida per cobrar-me 30 euros i deixar-m’ho només amb enciam i pastanaga? O si el demanes i amb una mica de sort una ànima piadosa que sap que ets un llepafils (i per això encara t’estima més) es menja tot allò que tu no vols, vamos que dina dues vegades!

Pos sí amics i amigues, els llepafils existim i som molts més dels que us penseu.

Llepafils del món, tinc una cosa a dir-vos: Ser llepafils no és un defecte, és una gran virtut. Perquè no som llepafils, som selectes i qui us digui el contrari us te enveja!

Bon dia i mala llet per tothom!

Quina es la cosa més friki que has fet com a llepafils, o que has vist fer per un llepafils?

si vols estar al dia de tot segueix-nos a instagram.

Si vols que calli compra’m alguna cosa a la botiga i així m’entretinc fent el paquet.

Si en vols més llegeix la resta d’articles del blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaçat dalt de tot